. Papitu . na un saltet, treula boqueta, cassa un mosquit ysen va. Restem admirats. A lhivern, com que no hihan forasters y els peixos no po-den cassar mosquits el llac hisobra y el buiden; en això Puig-cerdà es el número un. jAhont han vist vostès, ni aSuissa que té un còrners dellacs al per major ni a Itàlia,ni a Escòcia, ques porti tantbél servei de llacs? ^El llacno ta falta? Doncs, no hi hallac fins a lany que vé. Als pe-ixos els porten a la casa debanys ques a la vora pera con-servaries en aigua tèbia. Ni un dels peixos de Puig-cerdà ha mort de sols quan vehuen moltsforaste
. Papitu . na un saltet, treula boqueta, cassa un mosquit ysen va. Restem admirats. A lhivern, com que no hihan forasters y els peixos no po-den cassar mosquits el llac hisobra y el buiden; en això Puig-cerdà es el número un. jAhont han vist vostès, ni aSuissa que té un còrners dellacs al per major ni a Itàlia,ni a Escòcia, ques porti tantbél servei de llacs? ^El llacno ta falta? Doncs, no hi hallac fins a lany que vé. Als pe-ixos els porten a la casa debanys ques a la vora pera con-servaries en aigua tèbia. Ni un dels peixos de Puig-cerdà ha mort de sols quan vehuen moltsforasters pateixen un xic delcoll de tant tenir de treurelforà de Jaigua pera cassar mos-quits. En el Hac, es clar, hi ha unafada. Se diu Conchita, va de doly es morena, en lloc danar deblanc y ésser rossa. El servei de fades el téuna mica descuidat el Muni-cipi. Preguntem a la fada ne-gra: pogués dubtar de que allò era aigua, y de que a lhi-vern, quan fal mal temps, sort quel buiden, que sinó.... COSTUMS EVANGÈLIQUES —La mamà es molt senzilla. No li fa rès que linstitutriu menjl a taula an nosaltres.—Més senzilla es la meva mamà que devegades fins abrassa al cotxer. 716 PAPITU El sadamericano A Puigcerdà, es diverteixen molt anant a buscar elcorreu. Hi va la colònia, alguns indígenes y un civilquem saludava sempre. En Junoy, a la porta de co-rreus y telègrafs me presenta un senyor gros, am peri-lla y una veuarra com la den Vallés y Ribot. —El senyor Femà Sudamericano: Fent cap al vermuth, quens dona un cansalader, elsenyor Fernàndez me conta les seves desventures. Unviatjant català li va dir a Buenos Aires. —^Sen va a Espanya? Doncs vagi a Puigcerdà.Vostè quès cassador, trovarà óssos. Y el bon senyorFernàndez, va venir a Puigcerdà carregat de winches-ters de matxetes y destrals. Ha caminat fins a Andorraarmat de cap a peus, y an lells», als óssos, com el po-bre Tartarin, nols ha vist encare. jOh inmortal ironiaden Daudet, y com va
Size: 1307px × 1912px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
