. Papitu . na visita se necessitaobjecte. He vingut a esplicarliel meu cas. — Jo no soc metge. —^Jo tampoc. Però es igual, perquè jo no necessitocap metge. Necessito no més un escriptor questiguisà y hagi estudiat psicologia en qualsevol Institut Ge-neral y Tècnic. —En fi, digui, —^Ja veu vostè meteix questic més groc que untripulant del «Mikasa». Doncs, bé: sab quin nom té lameva malaltia? Jo meteix, sense saber tanta filologiacom en Caçes-Carbó, lhe batejat: acordeonitis. Què lisembla? — vostè —Si, senyor, pateixo dacordeonitis. Y aquestamalaltia nova que
. Papitu . na visita se necessitaobjecte. He vingut a esplicarliel meu cas. — Jo no soc metge. —^Jo tampoc. Però es igual, perquè jo no necessitocap metge. Necessito no més un escriptor questiguisà y hagi estudiat psicologia en qualsevol Institut Ge-neral y Tècnic. —En fi, digui, —^Ja veu vostè meteix questic més groc que untripulant del «Mikasa». Doncs, bé: sab quin nom té lameva malaltia? Jo meteix, sense saber tanta filologiacom en Caçes-Carbó, lhe batejat: acordeonitis. Què lisembla? — vostè —Si, senyor, pateixo dacordeonitis. Y aquestamalaltia nova que no coneix cap metge—car els met-ges no coneixen mai les malalties—es la causa de quela meva carn shagi torjiat transparenta y de que hagiarrivat a un grau que ja no té cura si vostè no me —Jove, vostè —Soc lhome més desgraciat del món. Vostè havist la meva tarjeta? Ja pot compendre doncs que nohe passat els anys ociós. Als cinc anys portava els. 584 PAPITU llibres de la botiga de casa, als sis escrivia versos enels punys del meu pare, als set ja feia articles sobreeconomia. El meu pervindre se presentava falaguercom un camp ae primavera plè daucells y cigales,però, ail, si, senyor, aii, un dia va estroncarse la mevafelicitat. Imaginis questava jo a la rebotiga de casaescrivint una elegia que mhavia encarregat, pera pre-miaria mediant comissió, un president de Jocs de llegir en Tor Deseures, lactor més elegíacdel món. Doncs, de sobte, sento una gran cridòriaacompanyada de la veu exasperanta dun que feien ball al carrer. La meva inspiració va es-troncarse al acte. Tots els meus nirvis shavien posattivants y la meva sang bullia dira. Lacordeon tocavacada vegada ab més furiosa impertinència. Passà unquart, passà una hora. Lacordeon seguia martiritzant-me. No vaig poder més; cec com la mateixa fortuna,vaig abalansarme al carrer ab disposició de fer uncrim. lerò, ail quencare me
Size: 2296px × 1088px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
