. Papitu . e genero de punt de Catalunya,diuen que no hi ha—ni sha vist mai—crisis com ladels generós de punt. No tenim proves per negar lo quells diuen. Ade-més, ningú ho pot sapiguer millor quells, però si quetenim una manera de provarloshi que no tenen rahó deltot. Es lo següent: Anys enradera, en una època en que, segons arediuen no hi había crisis, al Passeig de Gracia, núm. 25,hi había una botiga, més ben dit una espècie de magat-zem am fatxada de betes y fils, que tenia per rotol«Fàbrica de generós de punt» y per subrotol, —el sub-rotol era am lletres més grosses—deia: «Camiseria ycorba
. Papitu . e genero de punt de Catalunya,diuen que no hi ha—ni sha vist mai—crisis com ladels generós de punt. No tenim proves per negar lo quells diuen. Ade-més, ningú ho pot sapiguer millor quells, però si quetenim una manera de provarloshi que no tenen rahó deltot. Es lo següent: Anys enradera, en una època en que, segons arediuen no hi había crisis, al Passeig de Gracia, núm. 25,hi había una botiga, més ben dit una espècie de magat-zem am fatxada de betes y fils, que tenia per rotol«Fàbrica de generós de punt» y per subrotol, —el sub-rotol era am lletres més grosses—deia: «Camiseria ycorbatería». Laspecte de lestabliment era trist, desolat y un sies no es abandonat. El temps que no abandona rès —y menys lo quels homes abandonen— va trencar elvidre ahont hi había el rotol que deia «Camiseria yCorbatería», yl va trencar de manera que la sílaba Cade Camiseria va desaparèixer y deia —en plè Passeigde Gracia y a tot hora del dia— Misèria y corbaterí QUI SAB? — Amb aquesta van vuit noies que veig amb el mateix aire y el mateixabric. Deuen ser les niles del gobernador. PAPITU 839 Va passar molt temps —temps sense crisis— y totBarcelona, el Barcelona que llegeix, va poder veureaquella declaració palpable de Misèria. Doncs bé, are aquesta casa, sha trasladat y té unmagatzem brillant, espaiós, nou, en casa nova del ma-teix passeig de Gracia, amb el títol —un títol moltlluent— que diu: Fàbrica de generós de en sedà 65 Ivern humit. —Veu, home, això jaes un altre cosa. Que lisembla daquesta Barcelo-na tota mullada, humida,com si fos acabada de li agrada aquesta hu-mitat sense boira? —^Jo li diré, com a bo-nica ho es, però y el reu-ma? —Deixis de reuma,ho-me, deixis de reuma. Elreuma es propi de totes lesciutats del món; lunic ques propi de Barcelona esaquesta humitat clara, quesi la naturalesa nons lha-gués donada,lAjuntamentlhauria haguda dinven-tar. No li fa le
Size: 1306px × 1913px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
