. Papitu . ita, ha danar y venir deBarcelona. — Vaya! anar y venir de Barcelona devegades peruna cosa, què li diré jof per cada cosa. PAPITÜ — Sí, sf, per cada cosa,ja ho pot ben dir. Crèguimques necessita una força devoluntat per tot. — Oh! y a més a més,que sense voluntat nos potfer rès. — La senyora prou mhodiu. Vés Martí que ja no etsjove, quels anys hi comen-cen a ser; però jo, ca! Si jono sabria viurer sense treva-llar. — Sí, perquè per anysquun posi, sempre semblaque no sabria viurer sensetrevaüar. — Senyor Planell, he tin-gut tant gust en veurel. — Igualment senyor Mar-tí, he tingut mo
. Papitu . ita, ha danar y venir deBarcelona. — Vaya! anar y venir de Barcelona devegades peruna cosa, què li diré jof per cada cosa. PAPITÜ — Sí, sf, per cada cosa,ja ho pot ben dir. Crèguimques necessita una força devoluntat per tot. — Oh! y a més a més,que sense voluntat nos potfer rès. — La senyora prou mhodiu. Vés Martí que ja no etsjove, quels anys hi comen-cen a ser; però jo, ca! Si jono sabria viurer sense treva-llar. — Sí, perquè per anysquun posi, sempre semblaque no sabria viurer sensetrevaüar. — Senyor Planell, he tin-gut tant gust en veurel. — Igualment senyor Mar-tí, he tingut molt gust. --Repeteixo senyor Pla-nell. Moltes expresions a laseva senyor^ y als nois. — Gràcies de part de vos-tè. Fassil favor també de sa-ludar a la senyora de vostè yals seus fills. — Gràcies, senyor Martí,serà servit. — Passihobé. — Estigui bo. — Que shi conservi. — Veiam sil veuré méssovint. — Veiam, ho Martí Planell Laigua 525. ms> ENCARE DEL HOMENATJE QUIMERA —Voleu dir que ja sha acabat que sacabarà algun dia? Tothom se queixa del que té. No podem anar en-lloc que no sentim lo mateix. Quaixò a lextranger nopassa, que si fóssim en un altre país, quens en hauríemde dar vergonya y altres queixes per listil. En el tren, en el casino, per la Rambla, pel passeigde Gracia, als claustres de la Catedral, tot lo sant diashi sent lo mateix. Ningú trova rès bé. Si no respectem als nostresgrans homes, diuen quaquí no més estimem la pessetasi fèm un homenatge an en Guimerà — un dels granshomes de que parlàvem — diuen qués ridicol y queen cap més país del mon shauria fet semblant fa molts dies un se queixava de que actualment sedonguessin tantes conferencies. El que sen queixava—naturalment—es un dels que si no sen donguessin esqueixaria per que no sen donaven. El qués virtuós y liagrada passar per persona ben vista, es queixa de que lesdones—en aquest país—son de
Size: 1476px × 1693px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
