. Papitu . sació li tocava, poden ferhodesseguida, perquèell, y suposem que tambéls seus ex-companys,—peròsempre estimadíssims—considera que lindemnisaciódel Cu-cut es lúnica vegada que sha pagat bé la cari-catura a la nostra terra. T Aquest es en Víctor Oliva, natural de Vilanova,impressor, editor, dibuixant, novelista, crític, guapo,sportman, ros. bibliòfil, admirador del Papitu, excur-sionista, solter y poliglota. Are dirigeix, escriu y im-primeix Los Deportes y admirats daquest portento,hem volgut donarli un bombo, cosa que no han conse-guit de nosaltres, ni en Ramon Casellas, ni larcalde,
. Papitu . sació li tocava, poden ferhodesseguida, perquèell, y suposem que tambéls seus ex-companys,—peròsempre estimadíssims—considera que lindemnisaciódel Cu-cut es lúnica vegada que sha pagat bé la cari-catura a la nostra terra. T Aquest es en Víctor Oliva, natural de Vilanova,impressor, editor, dibuixant, novelista, crític, guapo,sportman, ros. bibliòfil, admirador del Papitu, excur-sionista, solter y poliglota. Are dirigeix, escriu y im-primeix Los Deportes y admirats daquest portento,hem volgut donarli un bombo, cosa que no han conse-guit de nosaltres, ni en Ramon Casellas, ni larcalde,ni els urbans. Los Deportes son Estan escrits en uncastellà més de bona fé quel que usa D.« Carme Karren El Brusi. Escribint aixi, no hi ha dubte que entreLos Deportes, La Tribuna, y en Teodoro Baró, sarri-barà a la creació dun nou idioma castellà pera us deBarcelona. Creguim que llegir Los Deportes fa més fi que anara missa del Pi, al Passeig de Gracia y a les juntes de. En Víctor Oliva protecció als reservistes. Ademés, en ells, els nostresaristòcrates surten atraients y bufons, y no com enaquet Papitu, que avui. presenta a ladmiració de lesgents an aquest Víctor Oliva, qui ha lograt fer de larevista de sports mencionada, una de les millors entretotes. Impremta d« Joaquim Harta.— BarcelonaImprèfl am Tinta Nefn d.* 5975 de lu FubeD&brikcD Otto B«cr. Radebeal. Jo no hi atiava pas espressament pera això, sinó pera refermeun xic dels pulmons averiats en el bon sol africà. Prò, noi, no enna vaig néixer en la terra dels cassadors de boines; això vol dirque tant bon punt vaig trepitjar el pont del ahont shiembarcava la nostra enorme caixa darmes, més Tartarln quelmateix Tartarln, vaig imaginarme realment quanava a esterminartotes les feres del Atlas. Encis del pritne viatjei Em sembla, com si fos avui, quencaretIsc aquella partida; aquell mar blau—prò lo ques diu blau, comaigua de tintorer—tota rinxolada pel vent,
Size: 1202px × 2079px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
