. Papitu . a?» —Daquestos tres minyons no més ne coneixem lo escrit,no lo parlat, deia ab tò escèptic y tot posantse labric unduna colla que sortia del saló. —^Ja mhauria agradat sentirlos en el si de las nihas, afegí un altre. —Tú, noi Roca, j vols dir quem provarà, a la meva edat,això de substituir certs arrelats modismes pel teu nou lèxic? Pensa quel bou a last es dur y que vaja, questic per lestofat. —Senyors, sentèm jurisprudència, digué ab tò solemneun altre—que densà quun cunyat seu li ha armat plet, perveure si lajup a un arreglo, està fet un Alcubilla; — jo crecque si ab una paraula s
. Papitu . a?» —Daquestos tres minyons no més ne coneixem lo escrit,no lo parlat, deia ab tò escèptic y tot posantse labric unduna colla que sortia del saló. —^Ja mhauria agradat sentirlos en el si de las nihas, afegí un altre. —Tú, noi Roca, j vols dir quem provarà, a la meva edat,això de substituir certs arrelats modismes pel teu nou lèxic? Pensa quel bou a last es dur y que vaja, questic per lestofat. —Senyors, sentèm jurisprudència, digué ab tò solemneun altre—que densà quun cunyat seu li ha armat plet, perveure si lajup a un arreglo, està fet un Alcubilla; — jo crecque si ab una paraula sola, sigui la que sigui, podem expres-sar ab tota intensitat lo que daltre modo hauria de deixatar-se en u a llarga parrafada—y nhi han que valen per un dis-curs, la den Cambronne per exemple—cal acceptaria sinó debon grat per forsa. Lanatema en tot cas deu reservarse peraquells afàsies que allarguen les bestieses que diuen a forsade guarniries ab lo que tots sabem. He CÀTEDRA RELLIGIOSA A priori y sobre tot a posteriori Y tot el grupo, o grup. o grop, o com hagi de dirse, abbarreja dortodoxes y heresiarcas, plens de bon humor unsy altres, senfilà vers el segon pis aont había de tenir llocaquell nou concili de Nicea. ** * La penya, el daixonses de la penya — segons versió dels primats de la dreta, fervents conreuadors del antic lè-xic—restaba muda y com corpresa per una certa poca soltainterior pròpia de tot període constructiu. Lanunci daquell nou ascetisme semblava haberli acabatels quartos. La mort dels antics Deus, gais y joiosos, podiaconsideraase com un fet consumat. Un xic més de tonteríay allò hauria semblat una sessió del Comitè de la Defensasocial. Mes com que lestat depresiu aquell no podia durar, elsmés atrevits entaularen una encongida conversa,car en Rocaacavaba dentrar y era qüestió de no ferlo quedar de mica en mica sanà generalisant y pujant de tò,encar que ab cert rezel a fi de no in
Size: 1820px × 1373px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
