. Papitu . Com^spon den eia Mongranso, Està encertat en unes coses; equivocat en altresDe totes maneres li agraim lestimació que professa al periòdic. Loque vostè ens indica, pensem realisarho molt aviat —F/;>/, Dolent,molt dolent. A nosaltres, tant sens endonal lliurepensament comla doctrina.—B. i4. y Em sembla que Deu nol crida pas peraquest cami.—E. Baró, El dibuix es molt defectuós, potser aprofi-tarem la llegenda.—Crosp/s, També, com al senyor Baró queiprecedeix.—t//z admirador de Papitu, Ja es dolent ja; vérem £i shipot pescar quelcom. Mercès. Impremta de Joaquiíïi Horta.— Barcelo


. Papitu . Com^spon den eia Mongranso, Està encertat en unes coses; equivocat en altresDe totes maneres li agraim lestimació que professa al periòdic. Loque vostè ens indica, pensem realisarho molt aviat —F/;>/, Dolent,molt dolent. A nosaltres, tant sens endonal lliurepensament comla doctrina.—B. i4. y Em sembla que Deu nol crida pas peraquest cami.—E. Baró, El dibuix es molt defectuós, potser aprofi-tarem la llegenda.—Crosp/s, També, com al senyor Baró queiprecedeix.—t//z admirador de Papitu, Ja es dolent ja; vérem £i shipot pescar quelcom. Mercès. Impremta de Joaquiíïi Horta.— BarcelonaImprès am Tiota Negra ;* J275 de las Farbcnfabrilcen Otto Baer. -Diu quhavèu renyit per tant poca cosa am la Marieta? -Si, perquè volia vintidos duros al mes y jo no més niii volia donar vint. -Si ques per poca cosa. ser enastats quansevol dia. A mès com determinarse a deixar lapart del món aont roman la senyoreta Cunegonda? —Tirem cap a Cayena, digué Cacambo, hi trovarém Francesosqui sont gent que corre per tot arreu del món, podran Deu tindrà pietat de nosaltres. No era cap cosa fàcil anar a Cayena: ells ja sabien cap aontqueia: però les montanyes, els rius, els precipicis, els lladres, elssalvatjes eren per tot arreu terribles obstacles. Llurs cavalls mori-ren reventats:les vitualles sacabaren, visqueren un mes menjantfruites silvestres y arrivaren finalment a la vora dun riuet borejatde cocoters que serviren per sostenir en ells la vida y lesperança. Cacambo, quins concells eren sempre tan prudents com els dela vella, digué a Càndit: No podem més, ja hem caminat prou: veiguna barqueta buida a dintrel riu, ompl


Size: 1322px × 1891px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No

Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu