. Papitu . Marti y Julià, pera queplori sobre les cendres del darrer príncep de Catalunya. que tots els barricaders sesveraven. En Peius portavauna armadura que li va regalar lEstruch y que a lallum de la lluna lluía com si en Peius anés de Lohen-grin. Al traspassar la barricada, les pedres emplenarende bonys larmadura com si fos de llauna. —íQuè son aquests bonys?—li varen dir. —Rès. Son de quan lamo daquesta armadura vaanar a la rendició de Breda, aquí, cap a Hostalric. En Peius portava una groixuda espassa, aquellafamosa espassa que tothora ha vist passejar a nenPeio, embolicada am diaris,
. Papitu . Marti y Julià, pera queplori sobre les cendres del darrer príncep de Catalunya. que tots els barricaders sesveraven. En Peius portavauna armadura que li va regalar lEstruch y que a lallum de la lluna lluía com si en Peius anés de Lohen-grin. Al traspassar la barricada, les pedres emplenarende bonys larmadura com si fos de llauna. —íQuè son aquests bonys?—li varen dir. —Rès. Son de quan lamo daquesta armadura vaanar a la rendició de Breda, aquí, cap a Hostalric. En Peius portava una groixuda espassa, aquellafamosa espassa que tothora ha vist passejar a nenPeio, embolicada am diaris, pel cafè Suís; el Continen-tal, Munich, la Maison y el Kiosco de Canaletes. Elsbarricaders varen cridar: —Visca 1 nostre cabecilla. Nois, jo no soc carií pera ésser cabecilla. Jo soc ba-rricaire y farmacèutic de lUniversitat de París. Jo aquíseré un de tants. —Però escolti,senyorPeio—li va dir un, contemplantla cuirassa—^vol dir que no li ve ample tot aquest ferro? 600 PAPITU. —Oncles « Deu que podri deixar de fer de Aviat podré fer derepatriat que no e> tant pesat. —No, noi, no. Lo ques quel buid quem fa lacuirasa laprofito pera rebost. Aquí dins, porto llango-nissa, formatge y olivas. La lluna, illuminava la cara de mosqueter alegreden Peius. La lluna, també alegre sen reia. De tant entant, se sentia lalerta dels barricaires. En Peius comaquell qui conta contes a la vora del foc, va esplicarles seves hassanyes en el foc de Sarrià; quhavía anata estudi am la Sarah Bernard y que foren nuvis; el seuviatje a líndia y lhistoria den Miquel Servet, acabantcantant aquell wals federal que diu; La República vendràQuan Pierrad, quan OrenseCas telar y Pi Mar , gall, gall. A la matinada, quan en Peio se treia la llangonissade la cuirassa pera fer resopó, arrivà un revolucionaricridant: jQue ve tropa! jA les armes! Els barricairesprengueren posicions. —^Y jo que no tinc armes?—digué en Peio. —ja té aqueixa espassa
Size: 1318px × 1896px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
