. Papitu . c. ^Ques totaquell or, sinó purpurina de la fina, comprada a laplassa de la Cucurulla, encastada demunt de gelatinasobrera, de nates, de charlottes, de brassos de Gitano ydensiamades de can Jordi, es dir, carrer den Petritxolpur y castís. Yls aparells elèctrics? Son llums de men-jador escadussers dalgún pis posat per nuvis de quartaclasse, quin casament sha desfet per mor dels interes-sos. ÍT aquell teló de boca? Però aont som? A Canet, a Vimbodi, a la Selva o a la perla del Mediterrani?..... Y doncs, senyor Chia? Això no pot quedar aixís! Ah! no! Y aquells retrats de cantants, brod
. Papitu . c. ^Ques totaquell or, sinó purpurina de la fina, comprada a laplassa de la Cucurulla, encastada demunt de gelatinasobrera, de nates, de charlottes, de brassos de Gitano ydensiamades de can Jordi, es dir, carrer den Petritxolpur y castís. Yls aparells elèctrics? Son llums de men-jador escadussers dalgún pis posat per nuvis de quartaclasse, quin casament sha desfet per mor dels interes-sos. ÍT aquell teló de boca? Però aont som? A Canet, a Vimbodi, a la Selva o a la perla del Mediterrani?..... Y doncs, senyor Chia? Això no pot quedar aixís! Ah! no! Y aquells retrats de cantants, brodats en canu-tillo dor y amb els noms a sota? Per menys, nhi han que jeuen al carrer dAmalia! Y el sostre? Y aquell encanyissat? Però que som a cal Juanet, a ca! Vi- centó, o al Liceu? Allò ho han estargit del cafè de Novetats! Els plafons del torna-veu, no ho son denLorenzale (i). (1) La direcció artística del PapITU opina, que si que ho son y ab mol-ta honra. De pitjors nhi hem vistl Punyal!. «>* —No gasta salut? Dono», ja es estrany quen tinoui tant poca. Va ser una broma. Son oleografíes comprades al Bruch. Ho sé de bona tinta. Yls sillons? Ah! els si- llons! Les senyores diuen que no hi estan bél ^qui,elles ols sillons? Aclarimho, que deia un propietari. La qüestió es que ja tenim la casa oberta y que shiestà passador, perquè la calefacció, yls ventiladorsmantenen una temperatura destufa, dallò més enrao-nada. FOLLETI DE «PAPITU. VOLTAIRE. Càndít o roptímísmc. (Continuació) El vell enrogí un xic. Y are! —digué,— podeu duptarne? De mo-do quens preneu per uns ingrats? Cacambo preguntà amb humiliatquina era la religió de lEstat. El vell tornà a ruboritzarse, y dlgué- —Es que hi pot haverhi dugués religions? Jo crec que tenim lareligió de tothom; adorem a Deu desde la nit al demati. —No més nadorèu un? — preguntà Cacambo, traduint sempreels duptes de Càndit. —Me sembla—feu el vell, que no nhi han ni dos, ni tres, n
Size: 1264px × 1976px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
