. Papitu . descarregat. Si tingués cabals faria un viatge;correria terres fins topar un home quicom ell dugués la contrassenya en lasolapa y allavors com li costa dex-pressarse diria mal dEspanya. Un congrés am rebaixa de trenses lesperansa més esperansadora delesperantista. Probablement no hianirà perquè té un empleo quel lliga,una dóna quel mana y una maluracrònica quel mareja, però podrà enterarse pels diarisde lassistència dun rus, dun moro y dun portuguèsels quals un cop encarats convenientment conversa-ran. Y això sí, trencal cor. No sé, ni mesplico com ha fet tants adeptes en tanpoc tem


. Papitu . descarregat. Si tingués cabals faria un viatge;correria terres fins topar un home quicom ell dugués la contrassenya en lasolapa y allavors com li costa dex-pressarse diria mal dEspanya. Un congrés am rebaixa de trenses lesperansa més esperansadora delesperantista. Probablement no hianirà perquè té un empleo quel lliga,una dóna quel mana y una maluracrònica quel mareja, però podrà enterarse pels diarisde lassistència dun rus, dun moro y dun portuguèsels quals un cop encarats convenientment conversa-ran. Y això sí, trencal cor. No sé, ni mesplico com ha fet tants adeptes en tanpoc temps en les petites ciutats com la nostra. Si jo fesanunciats estatistics diria: a més mandra més Zamen-hof. Que hi fa que no sapiguem la nostra llengua si ensabem una que arriba a tot arreu. Y sense això el ferde progressiu mai destorba. No digueu que aquellestrenta mil paraules dels xinos, aquell intrincament designes dels alarbs, aquell pagar mesades al mestre din- els inglesos ni a les. —Aquest any ens han apedregat la vi-nya desde dalt. SI haguessin baixat a ape-dregaria potser ens hi hauríem tornat. glès y aquell no entendres -^mbmesades era fortament barbre. Estudiar idiomes era un martiri, calia venirne demena, ferho de petit y corre mon. Y ara què: tres me-sos de llissó al costat de senyoretes, sis rals de bocabu-lari y una insígnia; tira peixet. Tots els que shan vist am disposicions pedagògi-ques plens dhumanitarisme shan llensat a entrant caballers que aquí am quaranta vuit ho-res arrasarem fronteres sense canons, sense sang, sen-se rebuts y sense gramàtica. Qui es doncs que nosmatricula; qui no voldrà llegir la «Mare» den Rusifiolvessada en una llengua sense mare;qui no voldrà anar a lestació a ves-cambiar un salut en novell parlar ambun francès de Tolosa que passa? Yaqueixes glòries el tornen fanàtic. Jo sé quem jugo la vida si afirmoque re,«perantisme de molts no es mésquuna heusaquí no obs-tant


Size: 1137px × 2197px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No

Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu