. Papitu . s, però tenien bon humor. Sobre totquan lOctavi comensà a guanyarse bè la vida correntcotons. Aleshores en Lluis se consagrà ja de plè al artde la pintura y lOctavi actuà de Mecenes. Més enLluis no volia servir de càrrega. Barcelona es moltgran. Y en Lluis travallà, escandellà, intrigà, conse-guint que li encarreguessin feina seguida, marines aquinze pessetes. Solució divina! Cercaren una apacibledispesa y en Lluis llogà un taller; per primera provi-dencia hi entraren dues automanes; després els altresaparells de pintura. Eren felissos. Bevien cervesa en el Petit Pelayo,ballaven cad
. Papitu . s, però tenien bon humor. Sobre totquan lOctavi comensà a guanyarse bè la vida correntcotons. Aleshores en Lluis se consagrà ja de plè al artde la pintura y lOctavi actuà de Mecenes. Més enLluis no volia servir de càrrega. Barcelona es moltgran. Y en Lluis travallà, escandellà, intrigà, conse-guint que li encarreguessin feina seguida, marines aquinze pessetes. Solució divina! Cercaren una apacibledispesa y en Lluis llogà un taller; per primera provi-dencia hi entraren dues automanes; després els altresaparells de pintura. Eren felissos. Bevien cervesa en el Petit Pelayo,ballaven cada nit a «La Buena Sombra», empaitavenmodistes, posaven siti als balcons del carrer dAribau,organisaven tertúlies feministes en el taller, envellienles Oh, dolsa vidal Un vespre, fatal vespre,—a les vuit y cinc, lOctavipassava per la Rambla dEstudis. Sortien les modistesde «El Siglo». Sortien alegrement amb els vestits ne-gres cenyits com una veritable temptació. Y lOctavi,. mirant de puntetes darrera duna infranquejable fortifi-cació de Quimets, se sentia pedra foguera Aquestamagrada, aquesta nom desagrada, si, aques-ta, aquesta! Y aquella fou la seva desgracia. Era una suculentamodista; alta y duna esbeltesa revinguda, caminavaprovocant. LOctavi la seguí Rambla amunt, fins elcarrer de Provensa. LOctavi era atrevit. Y al tombarel carrer de Provensa, va atrevirse. Dun salt, al seucostat. —Si ho permet, senyoreta, un enamorat corredorde cotons li dirà quatre paraules. Ella havia decidit no ferne cas, però això de «Co-rredor de cotons» fou un amable aperitiu. —Vostè dirà. Y desseguida lOctavi descapdellà una declaracióplena dalts y baixos y de paraules tallades per sel mirava de qua dull, Però eracorredor de cotons! —Mhi pensaré. Ja havien cassat al Octavi, perquè la Pepeta teniavintiset anys y era bona cassadora. Vintiset anys enuna soltera son vintiset gossos de presa. ** * —Noia, va
Size: 1588px × 1572px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
