. Papitu . passat,té la manya dimitar a nen Samà,però, això sí, limita tant bé que sialgun dia an el model se li oblida o desdibuixa algundels gestos, se podrà dirigir a pendre liissons de la»eva copia. Quan li fan conèixer alguna cara nova, desseguitque sacaba la primera conversa, un company el con-vida a lo que an ell més satisfacció li proporciona. —Tú, fesli el Marquès. Ja veuràs com limita—y en Deu, el noi de càl Deu, saxeca, camina una micaj parla, y lespectre del Marqués óencama en el joveDeu. Aquell parlar que varia contínuament de diapas-só, aquell accent acubanat en que les
. Papitu . passat,té la manya dimitar a nen Samà,però, això sí, limita tant bé que sialgun dia an el model se li oblida o desdibuixa algundels gestos, se podrà dirigir a pendre liissons de la»eva copia. Quan li fan conèixer alguna cara nova, desseguitque sacaba la primera conversa, un company el con-vida a lo que an ell més satisfacció li proporciona. —Tú, fesli el Marquès. Ja veuràs com limita—y en Deu, el noi de càl Deu, saxeca, camina una micaj parla, y lespectre del Marqués óencama en el joveDeu. Aquell parlar que varia contínuament de diapas-só, aquell accent acubanat en que les rr desapareixen,aquella insulsesa típica del argument reviuen estereoti-pades, sintetisades; y el caminar, oh, el caminar es ad-mirable. Un està tentat de demanar que la farsa nosacabi mai, de tant bé que resulta!... Y en acabat, el noi Deu riu, riu duna manera desa-forada y sempre demana que quan el presentin nosdescuidin de dir:—El noi Deu, imitador inimitable delnoi Samà.—.
Size: 1412px × 1769px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
