. Papitu . lilla.—Y el noisen anava y portava La Vanguardia. Doncs a la redacció de La Vanguardia el dia delsseus protectors se celebra am tot lluiment. El de TotsSants passa desapercebut, perquè es lo que diran elsredactors, directors y propietaris: —Men fum de tots els sants, mentres tingui la pro-tecció de les animetes del purgatori. Y en aquell dia, núvol, en que les campanes toquensoles y les despulles descarnades dels nostres ante-passats dancen la macabra avinguda amunt y avingu-da avall del reialme de la comissió de cementiris, enel palau del carrer de Pelai un xeflis extraordinarireun
. Papitu . lilla.—Y el noisen anava y portava La Vanguardia. Doncs a la redacció de La Vanguardia el dia delsseus protectors se celebra am tot lluiment. El de TotsSants passa desapercebut, perquè es lo que diran elsredactors, directors y propietaris: —Men fum de tots els sants, mentres tingui la pro-tecció de les animetes del purgatori. Y en aquell dia, núvol, en que les campanes toquensoles y les despulles descarnades dels nostres ante-passats dancen la macabra avinguda amunt y avingu-da avall del reialme de la comissió de cementiris, enel palau del carrer de Pelai un xeflis extraordinarireuneix als elements del diari de les sis planes, delprimer diari am fil directe a Londres a París y aBolonia. Mentrestant al carrer de les Tapies y de la Lli-bretería, tot té aires mortuoris. Nols visita ni un difunt,y això, no aquell dia sinó tots; a càl Brusi, el diados de Novembre posen el calendari al revés, peraveure si aixís, castigantlo, fera com les pomeres, dona-rà més fruit. PAPITU. (ContíDuació) Than f Pau. íY are? El xampany y cl porró, la Fedcra- racíó y els taps, el telèfon y altres excessos Hi hagué un temps, en el qual lEmpordà era taps se feien autonòmicament. Cada empordanèsera fabricant, y tot bon fill del país shauria avergonyitde no saber pas fer distincions entre una topeta y unaprimera, un trefi y un curt-puntut. Se vivia pel suro,peral suro, de suro y ab el suro. La influencia del tapera tan en lintelecte comarca, que algú proposà,pera contrarrestarla, la fundació duna fabrica de tira-buixons. En aquella època tothom era acabalat y tenia re-lacions directes amb els fabricants del xampany dE-pernay y de Reims. (Sant Sadurní de Noya encare noexistia yl Cliquot-Guimerà tampoc.) Aquelles relacionsse traduïen en presents de caixes de botelles de xam-pany. Lintercambi de cartes-postals encare no estavaextès en aquella època. El xampany anava a dojo perles vills del Empordà. Mes com que la sanc vessada
Size: 2116px × 1181px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
