. Papitu . quel senyorCambó, fins en el físic,sassembli, cada dia més,als vells cacics? Ademés,no està bé que diguin aixòels distingits caricaturistesque necessiten posar mol-tes vegades, al peu dels seu dibuixos, el nom dels que caricaturisen, seguintles ensenyances daquell gran precursor del Cu-cutque al peu dun dibuix posava: «Això es un gall». Ja ho veus Cu-cut, patriarca Cu-cut, dels seus som-nis per larcaldía de Barcelona, an en Cambó, no li restamés que uns quants pèls de la seva barba, iguals auns altres pèls de la barba del senyor Coll y Pujol. jSenrecorden dun article de lAlomar a La
. Papitu . quel senyorCambó, fins en el físic,sassembli, cada dia més,als vells cacics? Ademés,no està bé que diguin aixòels distingits caricaturistesque necessiten posar mol-tes vegades, al peu dels seu dibuixos, el nom dels que caricaturisen, seguintles ensenyances daquell gran precursor del Cu-cutque al peu dun dibuix posava: «Això es un gall». Ja ho veus Cu-cut, patriarca Cu-cut, dels seus som-nis per larcaldía de Barcelona, an en Cambó, no li restamés que uns quants pèls de la seva barba, iguals auns altres pèls de la barba del senyor Coll y Pujol. jSenrecorden dun article de lAlomar a La Cam-pana, tatxat per la censura desdel titol a la firma? Lacosa va ésser així: El governador se feia llegir els ar-ticles de lAlomar. El tan horrorosament tatxat era undaquells monòlecs que quan li bull el cap a lAlomar,sosté pel moll de Palma. El senyor Crespo Azorín era un Perdó, per-dó per la paraula, prò era un suro. EI seu noi li llegialarticle. —No ho entenc—va —Ja than publicat aquella poesia? —Ja ho crec: la van publicar totes les Publicitats del dijous passat. —Jo tampoc, papà—va respondrel primogènit. —Doncs crida als censors. Els censors varen acudir. —A veure si vostès, que ja estan familiarisats ambels escrits daquet senyor, entenen això. Els censors llegiren, rellegiren y meditaren. —No ho entenem. Té una manera descriure El governador se va recordar de com lAlexandreva resoldre lo del nus Jordià. — Tac/ien ustedes todo el articulo. Esto es un gali-mattas. El senyor Crespo Azorín era un Escena a la Lliga. En Cambó parla suaument, mi-rantse les ungles. Es un gest de gat, que li va molt béal senyor Cambó. Arriva un moment que .diu: —A la Lliga Regionalista, y al que os parla, dunamanera especialissima, se lha fet públicament el cà-rrech de fer política misteriosa y de habilitats; y vosal-tres sabeu que lhabilitatdaquesta casa y lhabili-tat del que os parla no hasigut altr
Size: 1794px × 1392px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
