. Papitu . iu que a lextranger això no passa. S; volguéssim contar als ques queixen dun capdel dia a laltre, perderíem el compte. Sen queixe»més quun rector non benehiría. El lema: tothom se queixa del que té, es una gra»veritat yns atreviríem a sostenirla devant de quins vol-gués sostenir quera mentida, però amb una condició:amb la condició de que a «tothom se queixadel que té»,ens hi deixessin afegir «menos de laigua» perquè detots els quhem sentit queixarse non coneixem cap quetingui rès que dir de laigua. Si es de Barcelona us di-rà que laigua de Canaletes nos troba en lloc més delmon. Si
. Papitu . iu que a lextranger això no passa. S; volguéssim contar als ques queixen dun capdel dia a laltre, perderíem el compte. Sen queixe»més quun rector non benehiría. El lema: tothom se queixa del que té, es una gra»veritat yns atreviríem a sostenirla devant de quins vol-gués sostenir quera mentida, però amb una condició:amb la condició de que a «tothom se queixadel que té»,ens hi deixessin afegir «menos de laigua» perquè detots els quhem sentit queixarse non coneixem cap quetingui rès que dir de laigua. Si es de Barcelona us di-rà que laigua de Canaletes nos troba en lloc més delmon. Si es dun poble us dirà que daigua com la delseu poble no sab que nhi hagi en lloc més. Si es dunamasia us dirà que hi ha una font — allí aprop — queno sen sab cap diguala y si es duna masia que no te-nen font us dirà que hi ha un pou que treu una aiguaque no la envejen a ningú. Una daquelles aigües quesen pot beure tanta com se vol perquè fa pahir lespedres y tot. VOLIOI. 526. —2Sabiu perquéIs pares ens prefereixen als mestres làlcs?..dòics per U beatltut y austeritat que sens retrata a la cara. De la rebuda ques feu a lArt y la Bellesaen una històrica ciutat de Catalunya (Acabamtnl) La recepció en els salons a Casa de la Vila comen-sà cap allí a la una. LArt y la Bellesa van donar mos-tres dun aburriment infinit. Ella badallava sens parary Ell nis va treure el barret de copa que duia tiratenradera. Debades li presentaren lo bo y millor delsartistes indígenes. Un Catedràtic de Retòricano li produí cap efecte; semblava que no lentengués,perxò sadelantà el mestre dEsperanto y am la veniade lautor el traduí. Els deixebles aplaudiren, la Bellesasomreia y el delegat del Sr. Bisbe pensava: —Alabat siga Deu; però tan mateix el meu llatí estot unaltra cosa. Làpat à y els convidats sassegueren peraquest ordre: Bellesa, Arcalde—aquí enveja del Secre-tari de la Diputació—. Art, senyora notable, desprésun diput
Size: 1426px × 1752px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
