. Papitu . la minyona oa la nenagran, portantmel comsi fos un jornaler: Yarrivar a lombra delspins, sense poguerlafruir no es gens divertittampoc; el bosc esqueda pels llops. De casa al Cassino,no hi han més que deuminuts de riera avall yset o vuit de carrers delpoble. Aixís es, que fet Iy fet acostumo a deci-dirme per la sombradel cafè y per la remorde les fitxes de dominoy las boles del billar,abandonant les cançonsdelspinsans ylamohinode les cigales. Ja ,somal antre del vici! Però, es per el meutorment, encare no fadeu minuts que soc allíbufant lescuma de lacervesa embotellada yfermentada y
. Papitu . la minyona oa la nenagran, portantmel comsi fos un jornaler: Yarrivar a lombra delspins, sense poguerlafruir no es gens divertittampoc; el bosc esqueda pels llops. De casa al Cassino,no hi han més que deuminuts de riera avall yset o vuit de carrers delpoble. Aixís es, que fet Iy fet acostumo a deci-dirme per la sombradel cafè y per la remorde les fitxes de dominoy las boles del billar,abandonant les cançonsdelspinsans ylamohinode les cigales. Ja ,somal antre del vici! Però, es per el meutorment, encare no fadeu minuts que soc allíbufant lescuma de lacervesa embotellada yfermentada y passada,que lenveja, la serp delenveja oprimeix elmeu cor y hem rosegales entranyes. Tots els meus consocis es diverteixen, veuen el cel blau, lavida alegre, el pervindre falaguer, el present inmillora-ble y jo assegut devant la meva taula semblo unHamlet amb espardenyes y vestit de raiadillo. A un tipo, a qui fins aleshores havia tingut per bonapersona, qui estiueja am la familia, (dóna, cunyades y. —Ha estat a punt de dirme «estafa» Si mho arriba a dir I un futral de criatures) que va y ve de Barcelona duguésvegades diàries, vareig pensar en ferlo el meu confi-dent y per entrar en matèria, acostantme a la sevataula, quan comensava a pendrel vermout davansde sopar, vareig dirli: —Es pesat això, eh? jQuin aburriment!—Ca, home ca! jEi per mi, no.— Home, tant anar y venir. —Ja veurà, ambaixò del wagóbar, esuna delicia: prens bitlletde tercera y am la di-ferencia fins a segona yuns quants cèntims peranyadidura te fiques albar; al baixar, cafè, alpujar labsenteta, altornar a baixar la cope-ta de conyac, al tornarpujar laltre absenteta,al arrivar al poble capal Cassino a fer el ver-mout y en havent sopataltre vegada al cafè apendren y després ciga-rro y copa. Els diumen-ges maborreixo, peròels demés díesf lo ma-teix que a Barcelona. Mai més li he dirigitla paraula. A un altre quespassa la vida jugant altresillo, vareig pregun-tarli també: —Nol c
Size: 1341px × 1864px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
