. Papitu . lmpassà a la xavacanería,y hi restà. Hi romanencare. Cops, persecu-cions tumultuoses,arrui-xades, baralles de clary oscur personificadesper emblanquinadors ycarboners, tot el des-vergonyiment del trau-matisme put-xinelescqui fa picar de mans amjoia a la quitxalla, shidonà lloc y hora, selcontiniia donant. Elsdeus de la llar barcelo-nina be havien de pagaram escreix la barcelo-nina devoció. Els deusde la llar barceloninaaportaren en forma defilms grotescs el pà in-telectual, línic que po-dia ésser digerit per lesànimes dels renéts dAmílcar Barca. Després vingué elfilm dart. El duc de
. Papitu . lmpassà a la xavacanería,y hi restà. Hi romanencare. Cops, persecu-cions tumultuoses,arrui-xades, baralles de clary oscur personificadesper emblanquinadors ycarboners, tot el des-vergonyiment del trau-matisme put-xinelescqui fa picar de mans amjoia a la quitxalla, shidonà lloc y hora, selcontiniia donant. Elsdeus de la llar barcelo-nina be havien de pagaram escreix la barcelo-nina devoció. Els deusde la llar barceloninaaportaren en forma defilms grotescs el pà in-telectual, línic que po-dia ésser digerit per lesànimes dels renéts dAmílcar Barca. Després vingué elfilm dart. El duc deGuisa. El bon barceloní va al cinematògraf y shi instrueix y shi delecta, com va dir en CuUaré,Delenda est Cartago. Els francesos hi tenen la mà trencada, yIsNarcisosOUers, de París, nos descalifiquen pas per haver donattemes als operadors. París proveeix de films a tot elmon. El barri de Vicennes, aont opera la casa Pathé,Bon surt pas a menys de dos espectacles diaris en. LA VEU DEL BON SENTIT —Es clar quhavia dacabar malament aquest diable de Ferrer am les sevesidiles modernes và, que Oeu lhagi perdonat! plens bulevards. Quan passen els actors habillats enllurs vestits de comèdia, corren, satrapen ys inatett enmitj del carrer, la gent ni menys se gira. Sembla quepa==i en Cambó per la Rambla. Els francesos neren elsamos; yls altres pobles nhan tingut enveja. No di-guem mal de lHispano-Films, que prou que sos opera-dors sexposen la vida darrera de les figueres de moroal RifT. Parlem dels italians. Els els algij se passeja pels carrers de Roma habillatde romà de la decadència, els romans diuen: es :inparisenc. Y no serren. Els «Prix» de Roma, a lEscolade Belles Arts, sovint se guanyen am temes daltretemps, y no hi ha rès quinflueixi tant en la vida dunartista com lo que té en cartera. Els italians son agraits. Shakspeare els hi manllevà arguments. Ells li re-tornen films. El filmshakspearià are està demo
Size: 1347px × 1855px
Photo credit: © Reading Room 2020 / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookcentury1900, bookdecade1900, bookidpapitu3257barcuoft, bookpu
