. Crisopids d'Europa (ins. neur.) ... Chrysopidae. ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÃNCIES Les potes són primes, cilÃ-ndriques, els tarsos de cinc articles, amb dues ungles ganxudes, la part basilar de la qual sol ésser molt enxamplada per sota. Les tibies posteriors amb freqüència són comprimides i un xic fusiformes, i presenten al costat un solc longitudinal de diferent llargà ria i forma. Les ales són grans, amb malla mitjanament espessa. No es coneix cap espècie à ptera. En les ales (fig. i) s'han de distingir les venes (venes longitudinals) següents, anant d'avant enrera: i. costal; 2. s
. Crisopids d'Europa (ins. neur.) ... Chrysopidae. ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIÃNCIES Les potes són primes, cilÃ-ndriques, els tarsos de cinc articles, amb dues ungles ganxudes, la part basilar de la qual sol ésser molt enxamplada per sota. Les tibies posteriors amb freqüència són comprimides i un xic fusiformes, i presenten al costat un solc longitudinal de diferent llargà ria i forma. Les ales són grans, amb malla mitjanament espessa. No es coneix cap espècie à ptera. En les ales (fig. i) s'han de distingir les venes (venes longitudinals) següents, anant d'avant enrera: i. costal; 2. subcostal; 3. radi; 4. procúbit; 5. cübit; 6. posÃ-cúbit; 7. axilâ¢lar; 8. basilar o axilâ¢lar El radi porta el seu sector amb els rams corresponents i també el cúbit a l'ala anterior i el postcúbit a la poste- rior. L'espai enclòs darrera d'una vena es de- nomina amb el nom d'ella: camp costal, sub- costal, etc, i les venetes (venes transversals) tenen la mateixa denominació: venetes cos- tals, radials, etc. Diem camp intermitg i vene- tes intermitges les que van del sector del radi al procúbit. Són esgraonades les venetes del disc de l'ala que es presenten en escalinata i formen dues series interna i externa. El nom- bre de dites venetes l'expressarem amb una fórmula: per exemple, 5/7 vol dir que hi ha cinc venetes a la sèrie interna i set a l'externa. El procúbit a l'ala anterior porta un ram a la celâ¢la procubital, de molta im- portà ncia taxonòmica, el qual pei dividir la celâ¢la en dues, s'ha dit ram divisori. La primera (interior i anterior) d'aquestes dues celâ¢letes és de forma particular i caracterÃ-stica i ha rebut diferents noms: cubital tÃ-pica, procubital, etc; però per més senzillesa li direm en endavant celâ¢la divisòria. L'estigma és una taca més o menys sensible que ocupa el seu lloc en els camps costal i subcostal. La malla porta pèls, i els del marg
Size: 1818px × 1375px
Photo credit: © The Book Worm / Alamy / Afripics
License: Licensed
Model Released: No
Keywords: ., bookauthornavslong, bookcentury1900, bookdecade1910, bookyear1915
